Els observadors d’aus que visiten regularment les llacunes artificials d’Almassora (Castelló), ubicades al marge esquerre del riu Millars, dins del Paisatge protegit de la desembocadura, acaben d’informar sobre l’albirament d’un roget o també anomenat morell xocolater (Aythya nyroca). Es tracta d’una espècie d’ànec molt poc habitual no sols a l’entorn de la desembocadura del Millars sinó també a la resta d’aiguamolls espanyols. De fet és una espècie d’anàtida catalogada en perill d’extinció. Es tracta d’un únic individu femella que s’ha deixat albirar en una de les 3 llacunes artificials.

«Vaig fer el meu recorregut habitual que és pujar a la torre mirador per a observar totes les llacunes, principalment la del mig i la del sud. En la llacuna del mig vaig veure tres cabussets comuns (Tachybaptus ruficollis) i de sobte em va sorprendre l’albirament d’un roget adult femella», ha detallat Jordi Miralles, observador d’aus. No és la primera vegada que s’observa aquesta raresa al Paisatge protegit de la desembocadura del Millars. El mes de setembre de l’any 2012 l’ornitòleg del Grup d’Au, Miquel Barberà, va albirar un individu durant 6 dies seguits a les llacunes. Dos anys més tard, al mes d’octubre, va tornar a veure l’espècie a la desembocadura del Millars. Les llacunes artificials d’Almassora es van construir entre els anys 2007 i 2009 per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. L’objectiu va ser desenvolupar un projecte de millora i ús públic de la zona humida de la desembocadura del Millars.

Entre altres actuacions es van construir tres llacunes artificials, es van senyalitzar diferents itineraris, es van instal·lar diversos observatoris d’aus i una zona recreativa. El més curiós i desconegut és que les llacunes s’abasteixen per gravetat d’aigua de la depuradora d’Almassora. Les basses tenen diferents profunditats i dos d’elles alberguen illes interiors perquè augmente la diversitat d’hàbitats. Vuit anys després les llacunes s’han convertit en un espai replet de vegetació i amb la qualitat de rebre visitants tan ilustres com el roget. «Aquesta cita del roget li atorga un extraordinari valor a les llacunes d’Almassora. Aquest espai està fent un gran paper a l’hora d’acollir aus, algunes en perill d’extinció i moltes altres comunes. Ací s’alimenten, s’allotgen i descansen les que viuen tot l’any i les que es troben de pas com pot ser l’exemple del roget», ha explicat finalment Miralles. Aquest mateix observador va veure fa uns mesos altra raresa com és el cas d’un rascletó (Porzana parva),un au rara i difícil d’observar a Espanya.

En perill crític d’extinció

Segons la Societat Espanyola d’Ornitologia, SEO Bird-life, aquest ànec es pot considerar quasi extinguit al territori, per tant la seua conservació a Espanya depén de la situació en altres països de l’entorn europeu on existeixen poblacions més estables però també en declivi a conseqüència principalment per la pèrdua d’hàbitat. A Espanya el principal problema de la seua disminució ha sigut la transformació, fa uns 50 anys, d’una gran quantitat de llacunes i aiguamolls. Altre problema també ha sigut la caça, ja que molts caçadors són incapaços de diferenciar a aquesta espècie d’altres, sobretot en moments d’escassa lluminositat. Així mateix l’intoxicació per plumbisme també ha delmat les seues poblacions. El roget és un ànec bussejador que s’alimenta principalment de vegetals i llavors que troba submergits. La gran densitat de perdigons de plom que hi ha al sediment de moltes llacunes i aiguamolls ha provocat incidents per intoxicació. El Llibre Roig de les Aus d’Espanya cataloga el roget com “en perill crític” i axí mateix el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades li atorga la trista categoria “d’en perill extinció”.

Publicat dimecres 18 al diari digital “El Periòdic”

——————–
Un porrón pardo visita las lagunas artificiales de Almassora

Los observadores de aves que visitan regularmente las lagunas artificiales de Almassora (Castellón), ubicadas en el margen izquierdo del río Mijares, dentro del Paisaje protegido de la desembocadura, acaban de informar sobre el avistamiento de un porrón pardo (Aythya nyroca). Se trata de una especie de pato muy poco habitual no sólo en el entorno de la desembocadura del Mijares sino también en el resto de humedales españoles. De hecho es una especie de anátida catalogada en peligro de extinción. Se trata de un único individuo hembra que se ha dejado observar en una de las 3 lagunas artificiales.

«Hice mi recorrido habitual que es subir a la torre mirador para observar todas las lagunas, principalmente la del medio y la del sur. En la laguna del medio vi tres zampullines comunes (Tachybaptus ruficollis) y de repente me sorprendió el avistamiento de un porrón pardo adulto hembra», detalló Jordi Miralles, observador de aves. No es la primera vez que se observa esta rareza en el Paisaje protegido de la desembocadura del Mijares. En septiembre del año 2012 el ornitólogo del Grup Au, Miquel Barberà, divisó un individuo durante 6 días seguidos en las lagunas. Dos años más tarde, en el mes de octubre, volvió a ver la especie en la desembocadura del río. Las lagunas artificiales de Almassora se construyeron entre los años 2007 y 2009 por la Confederación Hidrográfica del Júcar y la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. El objetivo fue desarrollar un proyecto de mejora y uso público de la zona húmeda de la desembocadura del Mijares.

Entre otras actuaciones se construyeron tres lagunas artificiales, se señalizaron diferentes itinerarios, se instalaron varios observatorios de aves y una zona recreativa. Lo más curioso y desconocido es que las lagunas se abastecen, por gravedad, de agua de la depuradora de Almassora. Las balsas tienen diferentes profundidades y dos de ellas albergan islas interiores para que aumente la diversidad de hábitats. Ocho años después las lagunas se han convertido en un espacio repleto de vegetación y con la calidad de recibir visitantes tan ilustres como el porrón pardo. «Esta cita del porrón pardo le otorga un extraordinario valor a las lagunas de Almassora. Este espacio está haciendo un gran papel a la hora de acoger aves, algunas en peligro de extinción y muchas otras comunes. Aquí se alimentan, se alojan y descansan las que viven todo el año y las que se encuentran de paso como puede ser el ejemplo del porrónpardo», explicó finalmente Miralles. Este mismo observador vio hace unos meses otra rareza como es el caso de un polluela bastarda (Porzana parva), un ave rara y difícil de observar en España.

En peligro crítico de extinción

Según la Sociedad Española de Ornitología, SEO Bird-life, este pato se puede considerar casi extinguido en el territorio, por lo tanto su conservación en España depende de la situación en otros países del entorno europeo donde existen poblaciones más estables pero también en declive, consecuencia principalmente por la pérdida de hábitat. En España el principal problema de su disminución ha sido la transformación, hace unos 50 años, de una gran cantidad de lagunas y humedales. Otro problema también ha sido la caza, ya que muchos cazadores son incapaces de diferenciar esta especie de otras, sobre todo en momentos de escasa luminosidad. Asimismo la intoxicación por plumbismo también ha diezmado sus poblaciones. El porrón pardo es un pato buceador que se alimenta principalmente de vegetales y semillas que encuentra sumergidos. La gran densidad de perdigones de plomo que hay en el sedimento de muchas lagunas y humedales ha provocado incidentes por intoxicación. El Libro Rojo de las Aves de España cataloga al porrón pardo como “en peligro crítico” y así mismo el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas le otorga la triste categoría de “en peligro extinción”.