Al ple de desembre de 2010 vam presentar una moció en la qual demanàvem que es crearen horts urbans a Almassora. En el text de la moció explicàvem que hi havia ancians amb una parcel·la, però que per qüestions d’edat no es podien desplaçar fins al tros. També comentàvem que moltes persones d’altres territoris de l’estat, que viuen a Almassora, no han pogut accedir a la possessió de la terra i els és impossible tindre una parcel·la en la qual plantar verdures.

En la proposta afirmàvem que molts ancians es distraurien i sabrien com passar les hores mortes una volta es jubilen. A banda, el projecte acostaria els xiquets a l’agricultura. La moció la vam retirar perquè pensàvem que el projecte s’havia de debatre en el Consell Agrari. La proposta que vam dur al ple es va quedar en un calaix i no va ser fins al mes de febrer de 2014 quan vam tornar a reclamar, esta volta en el Consell Agrari, que es posaren en marxa els horts urbans.

En el ple de dilluns es va aprovar l’ordenança que regula l’adjudicació d’estes parcel·les. Encara que els regidors de Compromís per Almassora vam votar a favor, el nostre regidor Roger Beltran va fer constar tota una sèrie de deficiències de les instal·lacions que ha creat l’equip de govern.

En primer lloc, no hi ha cap caseta en la qual les persones que treballen els horts urbans puguen deixar les ferramentes. No deu voler l’equip de govern que duguen les aixades des de casa! Tampoc no hi ha cap lloc que faça ombra: imagineu-vos la calor que pot fer des del mes de maig fins a setembre, i com poden patir les persones d’una edat avançada si no tenen un lloc en el qual seure i descansar a l’ombra. A més a més, no hi ha cap connexió a la xàrcia elèctrica ni tampoc cap lavabo ni cap aixeta. D’altra banda, hi trobem a faltar un lloc per a compostar, és a dir, per a depositar la matèria orgànica que ja no serveix, ja que està prohibit cremar la brossa. Finalment, si els usuaris dels horts urbans són persones d’edat avançada, que molt sovint viuen en zones allunyades de l’espai en què s’han creat els horts, pensem que l’autobús urbà havia de tindre una parada pròxima per atendre les necessitats d’estos ancians. Com sempre, tard i malament.